Preguntes bloc Rafael

FRAGMENTACIÓ POLÍTICA DE L’IMPERI ROMÀ:
1. Quin any es produí la divisió de l'imperi romà?
Es va produir, principalment, l’any 395 amb la divisió de l’imperi d’orient i el d’occident, però es va esfonsar definitivament el 476.
2. Com quedà dividida la conca mediterrània?
Va quedar dividit en: - l’imperi Bizantí (continuació de l’imperi d’orient)
                              - l’Europa occidental (dividida en regnes germànics)
                              - dominis musulmans

IMPERI BIZANTÍ
1. On estava situada Bizanci?
Bizanci es troba situada a l’actual Estambul, ciutat turca.
2. En quina data va ser presa del turcs? Quin significat especial té aquesta data?
Va ser presa al 1453. Va ser la caiguda de Constantinoble. Els musulmans aconsegueixen molts territoris.

EXPANSIÓ DE L’ISLAM
1. A quin segle neix l'Islam?
Va nèixer al segle VII.
2. On s'originà l'Islam?
Es va originar a la península d’Aràbia, Mahoma.

LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
1. Quan es va iniciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?
Es va iniciar a l’any 711.
2. Digues les fases per les que va passar l'ocupació musulmana?
La primera fase va ser l’expansió islàmica fins a la Gàl·lia, on van ser derrotats a la batalla de Poitiers, al 732. Les valls cantàbriques i algunes zones dels Pirineus van quedar fora del control musulmà i la resta de la Península va quedar sota el domini del califat omeia i va rebre el nom de l'Àndalus, que esdevingué una gran potència cultural i econòmica a l’Europa occidental.
Durant els primers anys l'Àndalus va ser un emirat, governada pels emirs. Al segle X esdevingué un califat independent, amb capital a Còrdova , de la mà d’Abd al-Rahman III
L’organització política consistia en l’hagib, ministre d’estat i cap directe de l’administració central, i els visirs, ministres i consellers del califa. El territori estava dividit províncies gestionades per un governador civil que depenia del califa.

3. En quina data va acabar la predominància musulmana a la Península Ibèrica? Quin significat especial té aquesta data?
La seva desaparició es va consumar el 1492 quan els Reis Catòlics van conquerir el regne de Granada. La derrota d¡algú, però no se qui.

ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
1. Quin poble es va establir a la Península Ibèrica amb la desaparició de l'imperi Romà?
S’hi van instalar els visigots.

ELS COMTATS CATALANS INDEPENDENTS
1. Què era la Marca Hispànica? Com estava organitzada?
La Marca Hispànica és una separació entre el riu Llobregat i su puta madre. Organitzada en comptats
2. Com es va aconseguir la independència dels comtats catalans?
Els sarraïns van realitzar nombroses ràtzies a la Catalunya Vella, com el saqueig de Barcelona el 985 per part d’Almansor. Els francs, ocupats en altres qüestions, no van atendre la demanda d’ajut dels comtes catalans i quan, el 987, el rei franc Hug Capet va demanar a Borrell II, comte de Barcelona, la renovació del jurament de fidelitat, aquest l’hi va negar. En trencar-se la relació feudal es va establir la independència dels comtats catalans.
3. Quina casa comtal va prendre més importància a través d'aquest procès?
El Casal de Barcelona.

LA SOCIETAT FEUDAL
  LA REVOLUCIÓ FEUDAL
1. Què es el feudalisme?
Possessió territorial d’un senyor feudal. Els habitants que hi treballen són vessalls del senyor i han de pagar rendes com a impostos.

 ORGANITZACIÓ DE LA SOCIETAT FEUDAL
1. Fes un esquema de la societat feudal
La societat feudal s’organitza en: oratores, bellatores i laboratores, i es divideix entre els vassalls privilegiats i els que no ho són.
Els privilegiats tenen feus i vassalls a les seves ordres i no han de pagar imposts. Són els únics que poden dur armament, imparteixen justícia i no treballen. Els privilegiats pertanyen a dos dels tres estaments:

-Els bellatores (lluiten), integrat per nobles i cavallers.

-Els oratores (preguen), format per la clerecia.

Els no privilegiats són els laboratores (treballen), que han de mantenir els privilegiats amb el seu treball. Aquest estament es divideix en:

-Vilans: treballen les terres dels senyors feudals, per les quals han de pagar al propietari una part de la collita. Tenen moltes obligacions, com treballar les terres exclusives del senyor, i, a més, l’església els reclama el delme per a les seves despeses.

-Serfs: pertanyen al senyor des que neixen. Els vilans també poden convertir-se en serfs si no paguen els imposts corresponents. Els serfs necessiten permís del senyor per a tot: casar-se, abandonar les terres, llegar béns als fills…

LA PAU I LA TREVA DE DÉU
1. En què va consistir la “treva de Déu”?
En imposar la prohibició de cometre actes violents en determinats dies de la setmana i durant algunes festivitats religioses senyalades.

LA SOCIETAT RURAL DE L’EDAT MITJANA
  EL DOMINI FEUDAL
1. Explica com era el domini feudal.
El domini és la terra del senyor feudal i es divideix en dues parts:
   -El domini directe: Comprèn les terres més bones del feu, conreades pels serfs del senyor i pels vilans com a pagament. Produeixen quantitat suficient d’aliments per a mantenir els habitants del castell, i el que sobra, es ven en els mercats de les ciutats.
  -El domini útil: És el territori que treballen a compte propi els vilans. Està dividit en parcel·les i amb el producte del seu hort han d’alimentar la família, pagar els imposts al senyor feudal i, si sobra alguna cosa, vendre-la en el mercat.

   EL VASSALLATGE
1. En què consistia la relació de vassallatge? Quins avantatges tenia pels privilegiats?
El concepte de fidelitat és el que articula qualsevol tipus de relació entre els habitants d’un regne, des del rei fins als pagesos. Els privilegiats estableixen pactes de fidelitat entre ells, el vassallatge.
Els grans nobles juren fidelitat al monarca , i els senyors que tenen vassalls a qui han repartit feus més petits, reben el jurament de vassallatge.
L’acte del jurament, ratificat per l’Església té dues parts:
   -En l’homenatge, el senyor concedeix un feu i ofereix protecció al vassall, el qual, a canvi, li jura fidelitat i obediència i li ofereix respecte, consell i ajut militar quan el senyor li ho reclami .
   -En la investidura, el senyor li lliura una espasa si és seglar o un bàcul si és religiós, com a símbol de poder sobre el castell i les terres.
La relació de vassallatge va conformant una societat piramidal en la qual, per mitjà d’un sistema d’aliances entre clergues i nobles per defensar-se els uns als altres, mantenen sotmesa la gran massa de camperols.