dimecres, 29 de febrer del 2012
dimarts, 21 de febrer del 2012
Anàlisi de "LAS MENINAS"
Aquest quadre està pintat a l'oli sobre un llenç. Hi han estudis radiogràfics que demostren que s'han corretgit nombroses vegades la postura dels personatges, aquest fet mostra l'ús de la tècnica de venècia de pintar directament el quadre sense fer esbossos ni dibuixos previs amb varies capes de pintura.
La pintura es va realitzar entre 1655 i 1656 amb unes mesures de 318 cm d'alt amb 276 d'ample. Se'ns mostra una habitació rectangular en penombra, il·luminat per la llum que penetra a través de les finestres laterals i per les portes del fons. En la porta més visible hi ha l'aposentador de la reina, el qual sembla que contempli l'escena.
Entre les dues portes trobem un mirall on es reflecteix una imatge. A l'extrem esquerre del quadre apareix Velázquez,amb la paleta i el pinzell, mirant un punt en concret que nosaltres no podem veure. És com si mirés cap a nosaltres. Al seu costat apareix una primera menina de la reina, vestida d'un blau verdós, li ofereix a la infanta Margarida un gerro de fang. La infanta,vestida de seda blanca amb adorns vermells dirigeix la seva mirada fora del quadre, al igual que Velàzquez. La perspectiva i l'enquadrament feien fixar l'espectador en un punt de l'espai exterior al quadre. El punt de vista preferencial es troba descentrat respecte a l'eix, a la zona més il · luminada de la paret del fons.
Es considera aquest llenç com una culminació de l'ilusionisme modern, de les maneres de veure i de la reflexió pictòrica. Molts el consideren un retrat naturalista de la realitat d'allò més graciós. El pintor retrata de manera passiva el quadre, com si es tractés d'una fotografia feta amb una càmara.
La pintura es va realitzar entre 1655 i 1656 amb unes mesures de 318 cm d'alt amb 276 d'ample. Se'ns mostra una habitació rectangular en penombra, il·luminat per la llum que penetra a través de les finestres laterals i per les portes del fons. En la porta més visible hi ha l'aposentador de la reina, el qual sembla que contempli l'escena.
Entre les dues portes trobem un mirall on es reflecteix una imatge. A l'extrem esquerre del quadre apareix Velázquez,amb la paleta i el pinzell, mirant un punt en concret que nosaltres no podem veure. És com si mirés cap a nosaltres. Al seu costat apareix una primera menina de la reina, vestida d'un blau verdós, li ofereix a la infanta Margarida un gerro de fang. La infanta,vestida de seda blanca amb adorns vermells dirigeix la seva mirada fora del quadre, al igual que Velàzquez. La perspectiva i l'enquadrament feien fixar l'espectador en un punt de l'espai exterior al quadre. El punt de vista preferencial es troba descentrat respecte a l'eix, a la zona més il · luminada de la paret del fons.
Es considera aquest llenç com una culminació de l'ilusionisme modern, de les maneres de veure i de la reflexió pictòrica. Molts el consideren un retrat naturalista de la realitat d'allò més graciós. El pintor retrata de manera passiva el quadre, com si es tractés d'una fotografia feta amb una càmara.
dijous, 16 de febrer del 2012
Preguntes bloc Rafael
FRAGMENTACIÓ POLÍTICA DE L’IMPERI ROMÀ:
1. Quin any es produí la divisió de l'imperi romà?
Es va produir, principalment, l’any 395 amb la divisió de l’imperi d’orient i el d’occident, però es va esfonsar definitivament el 476.
2. Com quedà dividida la conca mediterrània?
Va quedar dividit en: - l’imperi Bizantí (continuació de l’imperi d’orient)
- l’Europa occidental (dividida en regnes germànics)
- dominis musulmans
IMPERI BIZANTÍ
1. On estava situada Bizanci?
Bizanci es troba situada a l’actual Estambul, ciutat turca.
2. En quina data va ser presa del turcs? Quin significat especial té aquesta data?
Va ser presa al 1453. Va ser la caiguda de Constantinoble. Els musulmans aconsegueixen molts territoris.
EXPANSIÓ DE L’ISLAM
1. A quin segle neix l'Islam?
Va nèixer al segle VII.
2. On s'originà l'Islam?
Es va originar a la península d’Aràbia, Mahoma.
LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
1. Quan es va iniciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?
Es va iniciar a l’any 711.
2. Digues les fases per les que va passar l'ocupació musulmana?
La primera fase va ser l’expansió islàmica fins a la Gàl·lia, on van ser derrotats a la batalla de Poitiers, al 732. Les valls cantàbriques i algunes zones dels Pirineus van quedar fora del control musulmà i la resta de la Península va quedar sota el domini del califat omeia i va rebre el nom de l'Àndalus, que esdevingué una gran potència cultural i econòmica a l’Europa occidental.
Durant els primers anys l'Àndalus va ser un emirat, governada pels emirs. Al segle X esdevingué un califat independent, amb capital a Còrdova , de la mà d’Abd al-Rahman III
L’organització política consistia en l’hagib, ministre d’estat i cap directe de l’administració central, i els visirs, ministres i consellers del califa. El territori estava dividit províncies gestionades per un governador civil que depenia del califa.
1. Quin any es produí la divisió de l'imperi romà?
Es va produir, principalment, l’any 395 amb la divisió de l’imperi d’orient i el d’occident, però es va esfonsar definitivament el 476.
2. Com quedà dividida la conca mediterrània?
Va quedar dividit en: - l’imperi Bizantí (continuació de l’imperi d’orient)
- l’Europa occidental (dividida en regnes germànics)
- dominis musulmans
IMPERI BIZANTÍ
1. On estava situada Bizanci?
Bizanci es troba situada a l’actual Estambul, ciutat turca.
2. En quina data va ser presa del turcs? Quin significat especial té aquesta data?
Va ser presa al 1453. Va ser la caiguda de Constantinoble. Els musulmans aconsegueixen molts territoris.
EXPANSIÓ DE L’ISLAM
1. A quin segle neix l'Islam?
Va nèixer al segle VII.
2. On s'originà l'Islam?
Es va originar a la península d’Aràbia, Mahoma.
LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
1. Quan es va iniciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?
Es va iniciar a l’any 711.
2. Digues les fases per les que va passar l'ocupació musulmana?
La primera fase va ser l’expansió islàmica fins a la Gàl·lia, on van ser derrotats a la batalla de Poitiers, al 732. Les valls cantàbriques i algunes zones dels Pirineus van quedar fora del control musulmà i la resta de la Península va quedar sota el domini del califat omeia i va rebre el nom de l'Àndalus, que esdevingué una gran potència cultural i econòmica a l’Europa occidental.
Durant els primers anys l'Àndalus va ser un emirat, governada pels emirs. Al segle X esdevingué un califat independent, amb capital a Còrdova , de la mà d’Abd al-Rahman III
L’organització política consistia en l’hagib, ministre d’estat i cap directe de l’administració central, i els visirs, ministres i consellers del califa. El territori estava dividit províncies gestionades per un governador civil que depenia del califa.
3. En quina data va acabar la predominància musulmana a la Península Ibèrica? Quin significat especial té aquesta data?
La seva desaparició es va consumar el 1492 quan els Reis Catòlics van conquerir el regne de Granada. La derrota d¡algú, però no se qui.
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
1. Quin poble es va establir a la Península Ibèrica amb la desaparició de l'imperi Romà?
S’hi van instalar els visigots.
ELS COMTATS CATALANS INDEPENDENTS
1. Què era la Marca Hispànica? Com estava organitzada?
La Marca Hispànica és una separació entre el riu Llobregat i su puta madre. Organitzada en comptats
2. Com es va aconseguir la independència dels comtats catalans?
Els sarraïns van realitzar nombroses ràtzies a la Catalunya Vella, com el saqueig de Barcelona el 985 per part d’Almansor. Els francs, ocupats en altres qüestions, no van atendre la demanda d’ajut dels comtes catalans i quan, el 987, el rei franc Hug Capet va demanar a Borrell II, comte de Barcelona, la renovació del jurament de fidelitat, aquest l’hi va negar. En trencar-se la relació feudal es va establir la independència dels comtats catalans.
3. Quina casa comtal va prendre més importància a través d'aquest procès?
El Casal de Barcelona.
LA SOCIETAT FEUDAL
LA REVOLUCIÓ FEUDAL
1. Què es el feudalisme?
Possessió territorial d’un senyor feudal. Els habitants que hi treballen són vessalls del senyor i han de pagar rendes com a impostos.
ORGANITZACIÓ DE LA SOCIETAT FEUDAL
1. Fes un esquema de la societat feudal
La societat feudal s’organitza en: oratores, bellatores i laboratores, i es divideix entre els vassalls privilegiats i els que no ho són.
Els privilegiats tenen feus i vassalls a les seves ordres i no han de pagar imposts. Són els únics que poden dur armament, imparteixen justícia i no treballen. Els privilegiats pertanyen a dos dels tres estaments:
-Els bellatores (lluiten), integrat per nobles i cavallers.
-Els oratores (preguen), format per la clerecia.
Els no privilegiats són els laboratores (treballen), que han de mantenir els privilegiats amb el seu treball. Aquest estament es divideix en:
-Vilans: treballen les terres dels senyors feudals, per les quals han de pagar al propietari una part de la collita. Tenen moltes obligacions, com treballar les terres exclusives del senyor, i, a més, l’església els reclama el delme per a les seves despeses.
-Serfs: pertanyen al senyor des que neixen. Els vilans també poden convertir-se en serfs si no paguen els imposts corresponents. Els serfs necessiten permís del senyor per a tot: casar-se, abandonar les terres, llegar béns als fills…
LA PAU I LA TREVA DE DÉU
1. En què va consistir la “treva de Déu”?
En imposar la prohibició de cometre actes violents en determinats dies de la setmana i durant algunes festivitats religioses senyalades.
LA SOCIETAT RURAL DE L’EDAT MITJANA
EL DOMINI FEUDAL
1. Explica com era el domini feudal.
El domini és la terra del senyor feudal i es divideix en dues parts:
-El domini directe: Comprèn les terres més bones del feu, conreades pels serfs del senyor i pels vilans com a pagament. Produeixen quantitat suficient d’aliments per a mantenir els habitants del castell, i el que sobra, es ven en els mercats de les ciutats.
-El domini útil: És el territori que treballen a compte propi els vilans. Està dividit en parcel·les i amb el producte del seu hort han d’alimentar la família, pagar els imposts al senyor feudal i, si sobra alguna cosa, vendre-la en el mercat.
EL VASSALLATGE
1. En què consistia la relació de vassallatge? Quins avantatges tenia pels privilegiats?
El concepte de fidelitat és el que articula qualsevol tipus de relació entre els habitants d’un regne, des del rei fins als pagesos. Els privilegiats estableixen pactes de fidelitat entre ells, el vassallatge.
Els grans nobles juren fidelitat al monarca , i els senyors que tenen vassalls a qui han repartit feus més petits, reben el jurament de vassallatge.
L’acte del jurament, ratificat per l’Església té dues parts:
-En l’homenatge, el senyor concedeix un feu i ofereix protecció al vassall, el qual, a canvi, li jura fidelitat i obediència i li ofereix respecte, consell i ajut militar quan el senyor li ho reclami .
-En la investidura, el senyor li lliura una espasa si és seglar o un bàcul si és religiós, com a símbol de poder sobre el castell i les terres.
La relació de vassallatge va conformant una societat piramidal en la qual, per mitjà d’un sistema d’aliances entre clergues i nobles per defensar-se els uns als altres, mantenen sotmesa la gran massa de camperols.
Anàlisis d'una pintura
La Gioconda, també coneguda com la "Mona Lisa" es una pintura feta pel farmós Leonardo da Vinci. Actualment aquesta pintura es pot trobar al museu Loure de París.
En aquest quadre si pot veure una dona reposant asseguda amb un lleu somriure a la cara. Al fons hi ha un paisatge relaxant i lluminós en segons quins punts.Les faccions de la cara, les mans i els plecs de la roba estan ben definides amb detalls, però el fons està diferenciat per la varietat de colors i es veuen com difuminats.
Colors dominants: Predomina els colors càlids, com és en la seva pell i el fons, encara que també s’hi poden veure tons blaus i foscos com en el vestit el cabell i una petita part del fons.
És un quadre realista, amb colors harmònics i fa servir contrastos entre pell i roba. No és un quadre equilibrat, la distribució dels volums dins d’aquest estan més carregats al cantó esquerra. Hi ha profunditat que s’aconsegueix dibuixant la dona més gran que fa que sembli que està més endavant que el paisatge. La perspectiva és frontal. La seva finalitat és decorativa. Les línies estructurals de l’obra es dirigeixen al seu cap, que és el punt de coincidencia i central que té el quadre. No suggereixen moviments, per tan és estàtic.El focus de llum és artificial i es centra en la cara i el pit.
En aquest quadre si pot veure una dona reposant asseguda amb un lleu somriure a la cara. Al fons hi ha un paisatge relaxant i lluminós en segons quins punts.Les faccions de la cara, les mans i els plecs de la roba estan ben definides amb detalls, però el fons està diferenciat per la varietat de colors i es veuen com difuminats.
Colors dominants: Predomina els colors càlids, com és en la seva pell i el fons, encara que també s’hi poden veure tons blaus i foscos com en el vestit el cabell i una petita part del fons.
És un quadre realista, amb colors harmònics i fa servir contrastos entre pell i roba. No és un quadre equilibrat, la distribució dels volums dins d’aquest estan més carregats al cantó esquerra. Hi ha profunditat que s’aconsegueix dibuixant la dona més gran que fa que sembli que està més endavant que el paisatge. La perspectiva és frontal. La seva finalitat és decorativa. Les línies estructurals de l’obra es dirigeixen al seu cap, que és el punt de coincidencia i central que té el quadre. No suggereixen moviments, per tan és estàtic.El focus de llum és artificial i es centra en la cara i el pit.
dimarts, 14 de febrer del 2012
El Barroc
L’idealisme característic del Renaixement va deixar pas a una visió del món molt més pessimista. Els artistes del barroc van tendir a exagerar l’expressió dels personatges, a destacar els contrastos i a recrear-se en els detalls.
ARQUITECTURA: Destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen i d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme.
Els arquitectes barrocs abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes i van imposar un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes. En el cas dels temples, es torçaven les columnes, es trencaven i es corbaven els frontons, es creaven grans escalinates i enormes columnates, etc, perquè es volia atreure l’atenció del vianant per fer-lo passar a l’interior.
Destaquen els arquitectes italians Francesco Borromini i Carlo Maderno, i els espanyols José Benito de Churriguera, Pedro de Ribera i Lorenzo Rodríguez.
ESCULTURA: L'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme cru.
La concepció del cos humà s’allunya del cànon greco-romà. La màxima preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del moviment.
PINTURA: La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela.
ARQUITECTURA: Destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen i d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme.
Els arquitectes barrocs abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes i van imposar un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes. En el cas dels temples, es torçaven les columnes, es trencaven i es corbaven els frontons, es creaven grans escalinates i enormes columnates, etc, perquè es volia atreure l’atenció del vianant per fer-lo passar a l’interior.
Destaquen els arquitectes italians Francesco Borromini i Carlo Maderno, i els espanyols José Benito de Churriguera, Pedro de Ribera i Lorenzo Rodríguez.
ESCULTURA: L'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme cru.
La concepció del cos humà s’allunya del cànon greco-romà. La màxima preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del moviment.
PINTURA: La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela.
dilluns, 13 de febrer del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)