Definició i característiques
L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X. La superació de l’arribada de l’any 1000 i del mil·lenari de la mort de Jesucrist va provocar una renovació de l’art.
El nou estil es va caracteritzar per ser religiós. Tot i que aparegueren diferents localismes, hi ha una sèrie de trets comuns que unifiquen l’estil romànic:
-Formes simples i austeres.
-Sobrietat en la decoració.
-Preocupació per la simetria i per les proporcions.
La tendència homogeneïtzant de l’estil sembla que és conseqüència dels contactes freqüents que tenien els diversos pobles arran de les croades i dels pelegrinatges.
Arquitectura
Els edificis característics d’aquest estil varen ser els monestirs i les esglésies.
L’església romànica es caracteritzava pels trets següents:
-Planta de creu llatina, és a dir, dues naus creuades en què la principal era més
-Sostre en forma de volta de canó , aconseguida per mitjà d’arcs de mig punt.
-Murs massissos, baixos i amb finestres petites .
-Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior .
D’aquest estil destaquen, entre d'altres, a Catalunya, les esglésies dels monestirs de Poblet i de Santes Creus .
El monestir romànic tenia les dependències següents:
-L’església, on els monjos resaven.
-El claustre, que era un pati amb un jardí central al voltant del qual es disposaven totes les altres dependències.
-L’escriptori, on els copistes reproduïen els manuscrits.
-El refectori, lloc en què els monjos menjaven.
-La sala capitular, en la qual es feien les reunions dels monjos.
-L’hostatgeria que acollia els pelegrins i els viatgers.
Estructura
L'escultura d’aquest període servia per a decorar els edificis religiosos. A l’interior d’esglésies i de monestirs les escultures eren de fusta i representaven, sobretot, marededéus , crucifixions i davallaments.
En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra, en els quals s’esculpien monstres i éssers fantàstics amb l’objectiu de representar l’infern i el mal.
Pintura
En l’art romànic, la pintura i l’escultura estaven molt relacionades i compartien molts trets. Les característiques principals de la pintura eren les següents:
-Influència de l’art bizantí.
-Ús de la tècnica del fresc.
-Poc domini de la perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons o de paisatges.
En aquella època, en què la majoria de la població era analfabeta, la pintura i l’escultura tenien una funció evangelitzadora molt important ja que s’empraven per narrar passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments.
A final del romànic es van aconseguir representacions més naturalistes, tant pel que fa a la pintura com a l’escultura.
L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X. La superació de l’arribada de l’any 1000 i del mil·lenari de la mort de Jesucrist va provocar una renovació de l’art.
El nou estil es va caracteritzar per ser religiós. Tot i que aparegueren diferents localismes, hi ha una sèrie de trets comuns que unifiquen l’estil romànic:
-Formes simples i austeres.
-Sobrietat en la decoració.
-Preocupació per la simetria i per les proporcions.
La tendència homogeneïtzant de l’estil sembla que és conseqüència dels contactes freqüents que tenien els diversos pobles arran de les croades i dels pelegrinatges.
Arquitectura
Els edificis característics d’aquest estil varen ser els monestirs i les esglésies.
L’església romànica es caracteritzava pels trets següents:
-Planta de creu llatina, és a dir, dues naus creuades en què la principal era més
ampla i més llarga.
-Absis o petites capelles circulars situades a la capçalera .
-Sostre en forma de volta de canó , aconseguida per mitjà d’arcs de mig punt.
-Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior .
D’aquest estil destaquen, entre d'altres, a Catalunya, les esglésies dels monestirs de Poblet i de Santes Creus .
El monestir romànic tenia les dependències següents:
-L’església, on els monjos resaven.
-El claustre, que era un pati amb un jardí central al voltant del qual es disposaven totes les altres dependències.
-L’escriptori, on els copistes reproduïen els manuscrits.
-El refectori, lloc en què els monjos menjaven.
-La sala capitular, en la qual es feien les reunions dels monjos.
-L’hostatgeria que acollia els pelegrins i els viatgers.
Estructura
L'escultura d’aquest període servia per a decorar els edificis religiosos. A l’interior d’esglésies i de monestirs les escultures eren de fusta i representaven, sobretot, marededéus , crucifixions i davallaments.
En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra, en els quals s’esculpien monstres i éssers fantàstics amb l’objectiu de representar l’infern i el mal.
Pintura
En l’art romànic, la pintura i l’escultura estaven molt relacionades i compartien molts trets. Les característiques principals de la pintura eren les següents:
-Influència de l’art bizantí.
-Ús de la tècnica del fresc.
-Poc domini de la perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons o de paisatges.
En aquella època, en què la majoria de la població era analfabeta, la pintura i l’escultura tenien una funció evangelitzadora molt important ja que s’empraven per narrar passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments.
A final del romànic es van aconseguir representacions més naturalistes, tant pel que fa a la pintura com a l’escultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada