dilluns, 21 de novembre del 2011

La prehistòria

1.Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica'n la funció:
Dòlmens: és una construcció de pedra semblant a una gran taula de pedra, pròpia del neolític. La paraula dolmen ve del bretó, i vol dir "taula de pedra". La formació bàsica del dòlmen la constitueixen dues pedres verticals amb una d'horitzontal al damunt, generalment acompanyades d'altres pedres a les rodalies, de grans dimensions.

                                                                                                                                                                       Menhirs: és un monument prehistòric, megalític, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra. El mot, prové del bretó 'maen' pedra i 'hir' llarga , que fou adoptat pels prehistoradors i ja ha passat al llenguatge comú. Tradicionalment s'ha anomenat pedra llarga, pedra del dimoni, o noms similars. Ho utilitzaven per matar els traïdors. És un monument de pedra alt, vertical. Els menhirs es poden trobar sols o en grups.

Fitxer:Dol de Bretagne (p8310026).jpg

2. Escriu les dades aproximades dels esdeveniments següents:
·L'Homo erctus descubreix el foc _____ 300.000 
·Apareixen les primeres manifestacions artístiques _____ 30.000 a.C.
·Paleolític superior _____ entre el 20.000 i 15.000
· L'agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil _____ 4.000
· Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica _____ 4.000

3. Fes un informe sobre aquesta imatge:




La Venus de Willendorf, també coneguda com la Dona de Willendorf, és una estatueta d'una figura femenina de 11,1 cm d'alçada, descoberta en un jaciment paleolític proper a Willendorf, Àustria, el 1908 per l'arqueòleg Josef Szombathy. Està esculpida en pedra calcària oolítica que no és local de la regió, i pintada amb vermell ocre.

4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:

a)On es troben aquestes pintures? A qiun tipus de pintura rupestre corresponen?
A les parets i sostres de les coves prehistòriques.A les que representen escenes de cacera o de rocol·lecció,i inclouen la figura humana.
b)Descriu l'escena i comenta la possible finalitat d'aquestes pintures:
Els homes prehistòrics, igual que els primitius actuals, atribuïen un significat i una funció màgics o ritual a les representacions de les seves pintures. Creien que la representació d'un bisó, era una forma d'apropiar-se del bisó o que la representació d'una dona amb unes mamelles enormes assegurava la fertilitat. En tot cas, altres interpretacions suggereixen que algunes pintures rupestres podien tenir un significat informatiu o instructiu, com és el cas de certs dibuixos en esbós, anomenats «tectiformes» en la cova de Font de Gaume a Dordonya (França) que poden ser interpretades com a trampes de caiguda per caçar el mamut.




divendres, 18 de novembre del 2011

Obra pictòrica de "La llibertat guiant el poble"

La Llibertat guiant El Poble (en francès, La Liberté guidant li Peuple) És Una Obra del pintor Eugène Delacroix Francès.
És Tracte d'una Pintura al·legòrica de la Revolució de Juliol de l'qualsevol 1830.

La Pintura de la Llibertat guiant el poble representants les Tres Glorioses, els jornades (27, 28 i 29 de juliol de 1830) a les quals va haver una sublevació popular, tambe coneguda com la Revolució Fancesa de Juliol, contra el rei de França Carles X . Aquesta revolta havia estat unió causada per la instauració, per part de Carles X, d'una sèrie de lleis repressores lliberticides i, d'una augmentar el seu poder personal, i com a consequència de la revolta va serveis substituït paper rei Lluís Felip I, en l'anomenada Monarquia de Juliol, que en principi havia de considerar més El Poble. El període d'aquesta Monarquia (1830-1848) va estar marcat paper desig dels ciutadans de voler ampliar el nom de persones amb dret al vot i va Akbar amb una altra revolta populars que va instaurar la Segona República Francesa, que va abolir l'esclavatge i va instaurar el sufragi masculí universal.

Eugène Delacroix pertanyia a una llarga línia de Grans Revolucionaris, que havia produit el "país de les Revolucions", i pinta el quadre de manera contemporània fet als de la Revolució de Juliol. Com ell mateix escriu al seu germà, el 18 d'octubre de 1830, "si no que es vençut per la Pàtria, almenys pintaré per una ella".


Fitxer:Eugène Delacroix - La liberté guidant le peuple.jpg

Obra pictòrica de "La Mona Lisa"

La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser el quadre més famós de la pintura occidental. És un retrat de mig cos on apareix una dona que mira direcament a l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica. Pintat entre 1503i 1506. La tècnica usada va ser l'esfumat (sfumato), procediment muda característic de Leonardo. El quadre és propietat del govern Francès i està esposat al museu de Louvre de París.
La fama d'aquesta pintura no s'explica únicament per la tècnica emprada o per la seva bellesa, sinó pels misteris que l'envolten, com ara l'enigmàtica expressió del rostre, que ha generat molts comentaris i controvèrsies.

El nom de Mona Lisa va aparèixer per policia d'imprimació en la biografia de Leonardo da Vingi, publicada 31 anys després de la seva mort.  Alli s'identifica la dona del retrat amb Lisa Gherardini, la tercera esposa del benestant Florentí mercader Francesco del Giocondo. Mona era contraccions una comuna de la paraula italiana de Madonna. En Itàlia moderna, Madonna sí sol abreujar Monna, de manera que el títol de l'obra tambe és pot trobar escrit com una Monna Lisa.

L'altre títol amb el que és coneix l'obra, La Gioconda, és un joc de paraules amb la forma femenina de Giocondo, que en itàlia significa «Alegria plàcida» (jocunda, en català), cosa que crea un doble amb sentit del nom del suposat Marit de la dama i l'expressió del rostre que caracteritza el retrat.
Tant com La Gioconda o la Mona Lisa són denominacions que van quedar com establertes un títols de l'obra al segle XIX. Anteriorment, el quadre havia refutar diversos noms descriptius, com ara certa senyora Florentina o la cortesana amb nivell.


Fitxer:Mona Lisa, by Leonardo da Vinci, from C2RMF retouched.jpg