La seva historia explica que el rei Numitor de Alba Longa va ser empresonat pel seu germà Amulio, al qual va procedir a matar a tots els seus nebots en excepció de l'única dona que era la Reva Silvia. Per tal que aquesta no tingués descendència, la va obligar a dedicar-se al culte de Vesta. Un dia, mentre Reva dormia a la vora del riu, el déu Mart la va deixar embarassada i d'aquesta unió van néixer dos bessons anomenats: Ròmul i Rem. Però el problema era, que si el seu oncle ho sabia, també els mataria. Així que Reva va posar els nadons en una cistella i la va deixar al riu Tíber. La cistella es va creuar en el camí de la lloba Luperca, al qual els va cuidar i alletar, però més tard van ser recollits pel matrimoni de pastors Fáustulo i Aca Larentia. Més tard, els bessons buscant la venjança, van tornar a la seva ciutat natal per matar el seu oncle i reposaren el tron del seu oncle Numitor. Aquest, en agraïment els va lliurar els territoris del nord-oest del Laci. Amb 18 anys van decidir fundar una ciutat just on la lloba els va trobar. Discutint sobre el nom de la ciutat van decidir que el triaria aquell que albirés més ocells, prova que va superar Ròmul i va atorgar a la ciutat el nom de Roma. Rem deia que era un auguri les sis aus que assenyalaven la muntanya Avetiona, mentre que Ròmul deia que encara era més auguri les dotze aus que assenyalaven la muntanya Palatino. Aquest últim, després d'una discussió, va decidir marcar els límits de la futura ciutat pomoerium, la Roma quadrata de la muntanya Palatino i va amenaça amb matar tot aquell que els creués. Rem, va decidir desafiar al seu germà i els va creuar, argumentant que mai arribaria a ser rei. Ròmul no ho va dubtar i va acabar amb la seva vida. Penedit, va decidir enterrar el seu germà en el cim del Palatino i emprendre una nova etapa com a únic rei de Roma. I finalment el rei de Roma va morir al 717 A.C enmig d'una tempesta provocada pel seu pare: el déu Mart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada